Dret d'avaria

El dret d'avaria és un principi del dret marítim pel qual totes les parts interessades d'un enviament marítim comparteixen proporcionalment les pèrdues d'un possible accident, és a dir, que tant el propietari del vaixell o com el de la càrrega són corresponsables en cas d’emergència. Per exemple, si la tripulació llença alguna càrrega per la borda per alleugerir el vaixell en una tempesta, la pèrdua la repartirien prorratejada tant el transportista (propietari del vaixell o l'empresa operadora) com els propietaris de càrrega.

Davant una sobrevinguda emergència en alta mar, és possible que els membres de la tripulació tinguin poc temps per determinar amb precisió quina càrrega estan llenánt. Així, per evitar baralles que poguessin perdre un temps valuós, la pràctica més justa va ser demanar a tots els comerciants que contribuïssin amb la compensació al propietari de la càrrega perduda, basant-se en una quota. El dret d'avaria té els seus orígens en el dret marítim antic i el principi es manté en el dret de l’almirallat de la majoria de països.